Gestió tipogràfica Mac OSX

Una dels múltiples avantatges del Mac OS X és que suporta tots els formats tipogràfics existents, ampliant d'aquesta manera el ventall d'opcions tant als dissenyadors gràfics com als serveis de preimpressió, qui han de treballar amb els documents procedents de diferents clients i en els quals es poden arribar a utilitzar diferents versions de les tipografies instal·lades. No obstant això tota aquesta flexibilitat i la capacitat del propi sistema operatiu de per a mantenir obertes i disponibles de forma simultània una enorme quantitat de tipografies també provoca que en ocasions resulti més complicat triar la tipografia correcta o detectar la causant d'un problema determinat, a més de que no resulti la millor opció perquè l'ordinador funcioni a ple rendiment.

Per a evitar aquest tipus de situacions i els errors més freqüents motivats pel treball amb tipografies, són vàries les aplicacions de gestió tipogràfica que estenen les seves capacitats més enllà de les disponibles mitjançant el senzill Catàleg tipogràfic instal·lat per omissió amb el sistema operatiu.

En Mac OS X no hi ha necessitat d'utilitzar ATM o una aplicació equivalent, ja que les principals característiques d'aquesta eina ja estan suportades de sèrie pel propi sistema operatiu, pel que fa a la gestió de fonts pròpiament dita sí que resulta bastant recomanable trobar una utilitat que permeti manejar amb agilitat les tasques de gestió més freqüents i on el Catàleg tipogràfic subministrat de sèrie no resulta suficient (consulta el quadre “Catàleg tipogràfic, per a les necessitats bàsiques”). Per exemple, no només es tracta de crear grups de fonts que s'activin només quan s'estigui utilitzant una aplicació concreta o a l'obrir el document que les necessiti, una mica que sens dubte resulta de bastant utilitat en els serveis de preimpressió, sinó també de comprovar si existeix alguna tipografia defectuosa que pugui desestabilitzar el funcionament del sistema operatiu o de les aplicacions o bé per a evitar els problemes que puguin existir en un moment donat a l'utilitzar una versió distinta d'una de les tipografies que s'instal·len de sèrie amb el sistema operatiu.

WAN: protocols IP's TCP, Appletalk

Una Xarxa d'Àrea Àmplia (Wide Area Network o WAN, de l'anglès), és un tipus de xarxa de computadores capaç de cobrir distàncies des d'uns 100 fins a uns 1000 km, donant el servei a un país o un continent. Un exemple d'aquest tipus de xarxes seria RedIRIS, Internet o qualsevol xarxa en la qual no estiguin en un mateix edifici tots els seus membres (sobre la distància hi ha discussió possible).

Moltes WAN són construïdes per i per a una organització o empresa particular i són d'ús privat, unes altres són construïdes pels proveïdors d'Internet (ISP) per a proveir de connexió als seus clients. Avui dia Internet proporciona WAN d'alta velocitat, i la necessitat de xarxes privades WAN s'ha reduït dràsticament mentre que les VPN que utilitzen xifrat i altres tècniques per a fer aquesta xarxa dedicada augmenten contínuament. Normalment la WAN és una xarxa punt a punt, és a dir, xarxa de paquet commutat.

Les xarxes WAN poden usar sistemes de comunicació via satèl·lit o de ràdio. Va ser l'aparició dels portàtils i els PDA la qual va portar el concepte de xarxes sense fil.

Una xarxa d'àrea àmplia o WAN (Wide Area Network) s'estén sobre un àrea geogràfica extensa, de vegades un país o un continent, i la seva funció fonamental està orientada a la interconnexió de xarxes o equips terminals que es troben situats a grans distàncies entre si. Per a això conten amb una infraestructura basada en poderosos nodes de commutació que porten a terme la interconnexió d'aquests elements, pels quals a més fluïxen un volum apreciable d'informació de manera contínua. Per aquesta raó també es diu que les xarxes WAN tenen caràcter públic, doncs el tràfic d'informació que per elles circula prové de diferents llocs, sent usada per nombrosos usuaris de diferents països del món per a transmetre informació d'un lloc a un altre. A diferència de les xarxes LAN (sigles de "local area network", és a dir, "xarxa d'àrea local"), la velocitat a la qual circulen les dades per les xarxes WAN sol ser menor que la qual es pot arribar a en les xarxes LAN. A més, les xarxes LAN tenen caràcter privat, doncs el seu ús està restringit normalment als usuaris membres d'una empresa, o institució, per als quals es va dissenyar la xarxa. La infraestructura de xarxes WAN la componen, a més dels nodes de commutació, línies de transmissió de grans prestacions, caracteritzades per les seves grans velocitats i ample de banda en la majoria dels casos.

Les línies de transmissió (també cridades "circuits", "canals" o "troncals") mouen informació entre els diferents nodes que componen la xarxa.

Els elements de commutació també són dispositius d'altes prestacions, doncs han de ser capaces de manejar la quantitat de tràfic que per ells circula. De manera general, a aquests dispositius els arriben les dades per una línia d'entrada, i aquest ha d'encarregar-se d'escollir una línia de sortida per a reexpedir-los. A continuació, en la Figura 1, es mostra un esquema general dels quals podria ser l'estructura d'una WAN. En el mateix, cada host està connectada a una xarxa LAN, que al seu torn es connecta a un dels nodes de commutació de la xarxa WAN. Aquest node ha d'encarregar-se d'encaminar la informació cap a la destinació per a la qual està dirigida.

TCP/IP és el protocol comú utilitzat per tots els ordinadors connectats a Internet, de manera que aquests puguin comunicar-se entre si. Cal tenir en compte que en Internet es troben connectats ordinadors de classes molt diferents i amb maquinari i programari incompatibles en molts casos, a més de tots els mitjans i formes possibles de connexió. Aquí es troba una dels grans avantatges del TCP/IP, doncs aquest protocol s'encarregarà que la comunicació entre tots sigui possible. TCP/IP és compatible amb qualsevol sistema operatiu i amb qualsevol tipus de maquinari.

Appletalk és un conjunt de protocols desenvolupats per Apple Inc. per a la connexió de xarxes. Va Ser inclòs en un Macintosh en 1984 i actualment està en desús en els Macintosh en favor de les xarxes TCP/IP.

BSD, API, arquitectura MacOSX

Una API representa un interfície de comunicació entre components programari.

Es tracta del conjunt de cridades a certes biblioteques que oferixen accés a certs serveis des dels processos i representa un mètode per a aconseguir abstracció en la programació, generalment (encara que no necessàriament) entre els nivells o capes inferiors i els superiors del programari. Un dels principals propòsits d'una API consisteix a proporcionar un conjunt de funcions d'ús general, per exemple, per a dibuixar finestres o icones en la pantalla. D'aquesta forma, els programadors es beneficien dels avantatges de la API fent ús de la seva funcionalitat, evitant-se el treball de programar tot des del principi. Les APIs així mateix són abstractes: el programari que proporciona una certa API generalment és cridat la implementació d'aquesta API




DesktopBSD és un sistema operatiu lliure basat en UNIX que fa servir el nucli BSD (que inicialment es va desenvolupar a la Universitat de Berkeley). Una dada interessant és que el nucli del MacOSX és un port del nucli BSD (sí, com ho sentiu).

A l’igual que amb el nucli Linux trobem diferents distribucions, amb el nucli BSD passa una cosa semblant. La versió més coneguda i respectada és FreeBSD, però potser no és la més fàcil de fer servir. DesktopBSD soluciona gran part d’aquests problemes: amb més de 16000 paquets disponibles i un gestor dels mateixos prou eficient, és una opció molt bona si es vol provar BSD.

L’equip de desenvolupament ha presentat fa uns dies la versió final de DesktopBSD 1.6. Una versió que ve amb un nombre important de noves característiques i millores respecte a versions anteriors. Està basada en FreeBSD 6.3 RC2 i fa servir l’escriptori KDE 3.5.8. Els canvis més importants són:

* S’ha inclòs X.org 7.3
* Ja es pot provar amb un Live CD/DVD
* Suport per a actualitzacions entre diferents versions de DesktopBSD (de la mateixa manera que es pot fer amb ubuntu)
* S’ha millorat el gestor de paquets
* Suport per a processadors amb més d’un nucli
* Els controladors d’NVIDIA s’inclouen per defecte

I altres canvis que podeu veure a les notes de la publicació. A mode de “cultureta general sobre el programari lliure”, els sistemes BSD tenen la llicència lliure del mateix nom (BSD) que és diferent de la que tots coneixem com a GPL (la del nucli linux i de la majoria d’aplicacions lliures amb les quals treballem dia a dia).

Un dels inconvenients que té aquesta llicència BSD és que no és tan restrictiva com ho és la GPL a l’hora de fer que els programes derivats siguen també BSD. Això ha permès que el nucli del Mac puga afegir pedaços que no siguen BSD i tancar finalment el nucli (tot i que durant un temps va estar obert).


Arquitectura del Mac OS X

El Mac OS X posseïx una arquitectura modular que es construïx a partir de quatre components bàsics: el sistema operatiu central Darwin, un conjunt d'estructures d'aplicacions, sistemes de gràfics basats en estàndards i la interfície d'usuari Aqua.

Aqua: és la interfície d'usuari creada per Apple para el Mac OS X; utilitza colors, transparències i animacions per a augmentar la funcionalitat i la coherència del sistema i de les aplicacions.

Estructures: el Mac OS X incorpora un conjunt d'estructures d'aplicacions que permet treballar amb desenvolupadors de diferents comunitats.

Cocoa és un conjunt d'estructures orientades a objectes dissenyat per a agilitar el desenvolupament d'aplicacions, ja que permet afegir potents interfícies d'usuari gràfiques de Aqua al programari UNIX existent i crear aplicacions completament noves des de zero.

Carbon està concebut per a simplificar la migració a aquells desenvolupadors que desitgen realitzar una transició de les seves aplicacions del Mac OS 9 al Mac OS X.

Java permet el desenvolupament i l'execució de programes multiplataforma Java 2 Edició Estàndard en Mac OS X, inclosos els quals estan programats amb Java Developer Kit (JDK) 1.4.1. * Gràfics: el sistema de gràfics del Mac US X es compon de tres potents tecnologies basades en estàndards que estan totalment integrades en el sistema operatiu i proporcionen serveis a nivell de sistema. Quartz 2D és una llibreria de generació de gràfics d'alt rendiment basada en l'estàndard multiplataforma PDF (Portable Document Format) d'Atovó. Permet visualitzar i imprimir gràfics i textos suavitzats d'alta qualitat i proporciona suport d'última generació per a les tipografies OpenType, PostScript i TrueType. OpenGL és l'estàndard del mercat per a visualitzar formes i teixidures tridimensionals. El Mac OS X incorpora una implementació totalment estandarditzada, optimitzada i integrada. El programari per a mitjans digitals QuickTime proveeix un entorn totalment estandarditzat per a crear, reproduir i generar vídeo (MPEG-4), àudio (AAC o Codificació d'Àudio Avançada) i imatges (JPEG 2000 i altres formats). * Darwin: sota la interfície de fàcil ús i els sorprenents gràfics del Mac US X subjeu Darwin, una base UNIX sòlida de codi obert construïda a partir de l'aplicació de tecnologies àmpliament contrastades menjo FreeBSD, Mach, Apatxe i gcc.

Darwin és un sistema operatiu complet, comparable a Linux o FreeBSD, en el qual pot utilitzar-se l'entorn de línies de comando, xarxa, llibreries i kernel amb el qual estan familiaritzats els usuaris d'UNIX.

L'ordinador

Un ordinador o computadora, és un aparell que serveix per processar informació seguint uns procediments determinats. Tot i que aparells com l'àbac i altres calculadores mecàniques entren dins d'aquesta definició, els ordinadors moderns són aparells electrònics, basats en l'Àlgebra de Boole i el sistema binari. Més concretament, anomenem Ordinador a aquells dispositius electrònics que segueixen el model de l'arquitectura de Von Neumann, és a dir, que utilitzen la memòria principal per emmagatzemar dades i instruccions alhora, característica que els permet executar programes diferents. La paraula "ordinador" ve del mot llatí ordinator que vol dir "que ordena".

Dispositius d'entrada i de sortida

Dispositius d'Entrada i Sortida

Ens permeten comunicar-nos amb l'ordinador;

D'entrada; El teclat, el ratolí, el joystick, l'escàner, el micròfon, la càmera web, ...

De sortida; El monitor, l'altaveu, la impressora,...

Mac Os X

El Mac OS X és una versió del sistema operatiu que utilitzen els ordinadors Macintosh, i que es basa en un nucli Unix. Recentment aquest SO (sistema operatiu) ha rebut la denominació de sistema Unix i no un sistema basat en Unix com era abans. A la X que acompanya el nom Mac OS se li atribueixen dos significats: el de numeral romà 10 (ja que les versions del Mac OS anomenat "Classic" acaben al 9) i la darrera lletra del mot UniX.
El Mac OS X va sortir al mercat l'any 2001. El sistema operatiu parteix de l'adaptació i posterior desenvolupament d'una combinació del BSD ("Berkeley Software Distribution"), que és una variant de Unix, i el micronucli Mach (desenvolupat per la Universitat Carnegie-Mellon). Al damunt d'aquesta base s'hi afegeix una interfície d'usuari gràfica anomenada Aqua.
El Mac OS X és força diferent de totes les versions anteriors del Mac OS, pel fet que el seu codi de base és totalment diferent del d'aquestes. La compatibilitat amb versions anteriors s'obté per mitjà d'emulació.

Aplicacions Integrades

Les aplicacions integrades són petits programes que incorpora el sistema operatiu de manera gratuïta.